29 / 05 / 17

LES CIES RESPONEN! ‘Us agradaria canviar alguna dinàmica del teatre familiar?’

Hi ha situacions que es repeteixen sovint al teatre familiar com ara aplaudiments quan se sent una cançó animada, ganes dels nens d’anar al lavabo durant la representació, pares que expliquen la història als nens per si no l’entenen… Què n’opinen les companyies? Avui preguntem als membres de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP): Us agradaria canviar alguna dinàmica del teatre familiar?’

Artristras: Reclamar el respecte mentre s’està actuant. Tota la resta ha de ser la llibertat del públic assistent.

Companyia de comediants La Baldufa: Creiem que, en general, al nostre país ens falta cultura teatral. Vivim un moment de sobreprotecció dels infants i manca d’alguns límits. Això es pot traduir en que algunes persones són poc respectuoses amb elles mateixes i sobretot amb la resta d’espectadors i les companyies.

Cia de teatre Anna Roca: M’agradaria canviar moltes coses, poder fer una xerrada a pares i mares de com s’ha d’estar en un teatre. Que si algú canta una cançó no sempre s’ha d’aplaudir, que s’ha d’escoltar. Que si es hora de berenar el nen/a pot esperar en acabar. I ho deixo aquí ja que no acabaria mai.

Companyia La Trepa: Fer més incís en la “pedagogia d’anar al teatre”, que a les escoles funciona, però que a l’hora d’assistir-hi amb la família es perd completament (un exemple d’això és que hem tingut sessions escolars on no se sentia ni la respiració i és perquè abans de venir hi ha una preparació, s’aprèn a estar atent, en silenci, escoltar per entendre…). Els pares són molt més permissius.

Cia. Pentina el Gat: Tot va en consonància amb el que està passant a la societat. El que passa al teatre no és diferent del que passa a arreu. És qüestió de seguir picant pedra, entre tots. Som optimistes.

El que ma queda de teatre: No, aquestes dinàmiques són pròpies de la professió. Mentre hi hagi respecte per la feina dels artistes, tothom és lliure d’expressar-se com vulgui, i de fet, nosaltres preferim un públic viu i inquiet!

Engruna Teatre: Que els adults es comportin com ho fan quan van a veure teatre per adults i ajudin els infants a fer-ho també. Parlar només quan és necessari i, si és una cosa que pot distorsionar l’espectacle, fer-ho sempre en veu baixa. Si es mouen per platea, fer-ho el mínim possible i sempre sense molestar la resta d’espectadors.

Farrés Brothers i cia: Cada cop el públic té més criteri i està més format. És cert que entre el públic encara es donen algunes d’aquestes dinàmiques, però són fets puntuals. Al sector del teatre familiar hi ha un altre tipus de dinàmiques que considerem més perilloses, que fan que el sector es vegi com un producte de segona fila. Algunes són responsabilitat nostra, dels creadors; i d’altres, responsabilitat de l’administració. Però aquestes dinàmiques, passet a passet, també van canviant.

Festuc Teatre: M’agradaria no explicar res… Cada espectador sigui petit o gran, veu i viu l’espectacle a la seva manera, no els trenquem aquesta màgia amb una explicació absurda 😉

L’Estaquirot teatre: Buff… hi ha tanta feina a fer que no sabríem per on començar.

L’Estenedor Teatre: Totes aquestes i algunes més. Les famílies que no entenen que el teatre o la biblioteca no és la plaça pública, i que els que hi ha al teu entorn, públic i actuants, mereixem un respecte i per tant no hem de sentir els teus comentaris, olorar les teves crispetes o l’entrepà de xoriço, que nenes i nens no són amos del teatre, que els titelles no els toquem més que els titellaires, i que per fer-te una foto a l’escenari cal demanar permís, que sempre el donem, no som tan dolents…!

Samfaina de Colors: Seria millor que ningú sortís al lavabo i que ningú parlés durant la funció, però a vegades és inevitable. És un dels peatges que hem de pagar per dedicar-nos al meravellós públic familiar. Com hem dit abans, ens encanta la nostra feina i la balança de coses positives pesa molt més que la de les coses negatives. Salut!

Tanaka Teatre: Creiem que  se’ls ha de deixar fer el que senten. El que molesta no és que els nens cridin quan tenen por o que aplaudeixin quan s’emocionen, al contrari, ens encanta! Els problemes sempre venen dels adults que potser no saben com ens hem de comportar quan es va al teatre o quan es va a un espai públic. Els nens quasi mai són responsables dels possibles problemes en una funció.

Zum-Zum Teatre: M’agradaria que els adults quan van al teatre com si fos una ocasió especial triessin un espectacle infantil, això voldria dir que per a ells és un esdeveniment realment important. Si pares, mares, professors i professores, programadors, gestors i agents culturals “adults en general” veiéssim el teatre infantil quelcom artístic, enriquidor i valuós no hauríem de fer aquestes preguntes tòpiques amb respostes tòpiques.

 

Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.

*Foto d’arxiu d’Engruna Teatre

Publicar una opinió

El seu email no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *.

*

Camp Anti-Spam: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Pin It on Pinterest

Share This