És bo que els pares i/o professors treballin l’espectacle amb els infants fora del teatre? El dossier pedagògic és una bona eina per a fer-ho? Avui les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: ‘Sou partidaris del dossier pedagògic?’

Artristras: Personalment, no gaire. Crec que ha de ser a partir de veure l’espectacle que han de treure les seves conclusions. Potser als mestres els facilita la feina.

Companyia de comediants La Baldufa: Som partidaris de donar eines perquè els mestres [no els pares i mares] puguin aprofundir en aspectes dels espectacles que poden ser transversals i contribuir així en l’educació dels nostres infants. Sempre fem espectacles amb un cert contingut social i ens agrada molt que després hi hagi un retorn a l’escola o que les famílies en parlin.

Cia de teatre Anna Roca: Jo crec que no hauríem de fer-ho, però ens hi veiem una mica obligats pels programadors.

Companyia La Trepa: Oi tant! Sobretot si el teatre s’utilitza, a més, com a eina pedagògica, de debat i reflexió després a les aules (o a casa amb els pares). El teatre, entre d’altres coses, serveix per fer anar el cervell i pensar.

Cia. Pentina el Gat: Segons l’espectacle, pot resultar d’ajuda als professors. Si coneixen la nostra visió, els nostres objectius, mai està de més.

El Cau de l’Unicorn: Com que cada espectacle està enfocat en tractar temàtiques molt concretes de manera lúdica però amb un fons que transcendeix la diversió, sempre n’hem fet un Dossier Pedagògic per tal que els mestres coneguessin quin n’era el rerefons i la intencionalitat i tinguessin eines per treballar-hi a posteriori. A  vegades hem convidat diferents mestres a veure’l i els hem demanat els seus suggeriments per tal d’elaborar el dossier, d’altres vegades l’han elaborat els mateixos mestres, i també l’hem encarregat alguns cops a una empresa externa (El Dossier de ‘La Via Làctia’ ens el va fer “Pedagogia de L’espectacle”, per exemple).

El que ma queda de teatre: Som partidaris de tot el que aporti opinió i reflexió sobre el teatre.

Engruna Teatre: Sí, sobretot quan vénen amb l’escola.

Fadunito: No, ja que nosaltres no som pedagogs. Jo crec que, després que hagin vist l’espectacle, es posin a treballar amb el que els vingui de gust. Jo quan vaig a veure una obra de teatre no tinc ganes de veure-la de manera pedagògica, simplement tinc ganes de gaudir de l’espectacle.

Farrés Brothers i cia: Si els professors i els pares ho necessiten els facilitem aquest material, tot i que estem convençuts que tenen prou creativitat per inventar propostes i material magnífic per treballar-ho a la seva manera.

Festuc Teatre: Tots els suports i estímuls son positius… ja fa anys que els dossiers van acompanyats amb cada producció.

La Bleda: Si , però és una feina més encara.

L’Estaquirot teatre: Creiem que és interessant anar al teatre pel simple plaer d’anar-hi, però també és interessant, sobretot per les  escoles, tenir un petit dossier per poder treballar-ho.

L’Estenedor Teatre: No! Crec que és una feina que pertoca a d’altres professionals del camp de l’ensenyament, molt més qualificats que la majoria de nosaltres per a fer-ho. Molt sovint ens veiem obligats a fer-ho per les exigències de certes empreses de programació, fins i tot de les mateixes administracions, quan organitzen campanyes escolars.  En el cas d’un públic no escolar, només caldria una breu descripció d’intencions per tal que mares i pares, o qui acompanyi la canalla, puguin acabar la feina que nosaltres desenvolupem a l’escenari.  Però els dossiers pedagògics venen, és una realitat !

Samfaina de Colors: Sí, sempre ho fem. Tot i que l’espectacle ha de funcionar sense un treball previ, perquè sovint els mestres no fan el treball previ i, sobretot en funcions familiars, diria que gairebé cap pare es mira el dossier pedagògic. El dossier és un plus. Però, quan els mestres el treballen, els nens gaudeixen més de la funció.

Tanaka Teatre: I tant! Nosaltres tenim uns dossiers molt elaborats. Ens encanta que s’endinsin a l’espectacle abans i després de veure’l. Durant la creació tenim molt clar quins són els objectius de cada història, els valors que volem transmetre, etc. Tenim activitats per a cada cicle i tant els continguts com les activitats estan assessorats per educadors. El dossier de ‘Bon Profit!’ està avalat per l’Hospital Sant Joan de Déu.

Xip Xap Teatre: Som més partidaris que el teatre sigui pedagògic pel senzill fet de ser teatre. Anar al teatre, escoltar, comprendre, emocionar-se… ja és en sí un gran aprenentatge.

Zum-Zum Teatre: Els fem perquè no ens toca una altra, però penso que són els professors els qui haurien de buscar la millor manera de fer el pont entre l’espectacle que van a veure amb els seus alumnes i l’obra en concret. No veig malament donar recursos a partir del treball  que ha fet la companyia durant el procés de producció, però si solament és “fer la feina” crec que és molt trist.

 

Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.

*Foto d’arxiu d’El Cau de l’Unicorn