De públic n’hi ha un o tants com indrets i persones veuen l’espectacle? Les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) s’han fixat en l’acollida dels seus treballs i responen: ‘Es reben diferent els espectacles a Catalunya, l’Estat o l’estranger?’

Artristras: A Alemanya, per exemple, són molt respectuosos amb el teatre de carrer i el tracten com “si anessin al teatre” i pobre de tu si comences tard! També són més desinhibits del que pot semblar. En general a l’estranger tenen menys por al ridícul que a l’Estat.

Companyia de Comediants La Baldufa: El públic en general a tot arreu és força educat i receptiu, quan més europeu més respectuós. A Catalunya, els nens i nenes entre 9 i 12 anys ja no van al teatre, i això es tradueix en què cada vegada hi ha nens i nenes més petits al teatre i per una sèrie d’espectacles és un problema.

L’Estaquirot teatre: En el públic no hi ha molta diferència.

Marduix: Un espectacle és treball de seducció i això és universal.

Produccions Essencials: El públic català és fantàstic perquè és molt exigent, perquè normalment ja està acostumat a veure molta qualitat. A fora acostumen a tenir més il·lusió per conèixer coses de l’estranger. I a la resta de l’Estat són públics també molt agraïts i entregats.

La companyia del príncep Totilau: En general, tothom és molt amable. El teatre és un art que arriba a tothom.

Xip Xap Teatre: Els públics són molt diferents i molt iguals alhora. Per sort nosaltres, en la majoria dels casos, sempre ens hem sentit molt ben acollits a tot arreu. Potser en algun lloc són una mica més sorollosos que en uns altres, però hi ha moltes variables que afecten: època de l’any, si és matí o tarda, el dia de la setmana… es podria fer un estudi només d’aquest tema.

Festuc Teatre: Nosaltres tenim la teoria que segons el clima de cada lloc el públic canvia i també el tipus d’humor.

Teatre Nu: A vegades et sents més valorat a fora, però creiem que és perquè a fora han de pagar més diners per veure’t. Els bolos de proximitat són més econòmics per a tothom. I ja se sap que quan una cosa és barata no es valora tant. De tota manera, normalment rebem molt bona resposta per part de tothom.

Farrés Brothers i cia: No tenim establertes grans diferències per zones. Qualsevol públic et pot sorprendre. Et pots esperar una resposta i rebre’n l’oposada en un poble d’aquí o en un de l’altra banda d’Europa.

El Cau de L’Unicorn: La resposta final quan parles amb el públic sempre és la mateixa… La diferència està en el que passa durant la funció: Quan més cap al sud, més s’impliquen des del començament: picant de mans, coreografiant les cançons, amb exclamacions, rialles constants… Quan més cap al nord viatges, la resposta és més continguda: d’atenció i silenci (tot i que també es pica de mans a les cançons més rítmiques i es deixa anar alguna rialla i exclamació) i tu no t’assabentes que “han connectat” amb l’espectacle fins al final. Això sí, en acabar, et fan saber que els ha agradat, i de quina manera!

Què t’agradaria saber de les companyies de teatre familiar de Catalunya? Ara tens l’oportunitat de preguntar-los-ho escrivint a info@escenafamiliar.cat.

*Foto d’arxiu de Xip Xap Teatre