LES CIES RESPONEN! ‘Quines coses surrealistes heu vist fer als pares/professors al teatre?’
Després de “Coses surrealistes vistes al teatre protagonitzades per nens”, arriba la segona part: Coses surrealistes vistes al teatre protagonitzades per pares o professors. El mal ús del mòbil s’endú la palma, però malauradament les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) poden explicar un munt d’anècdotes.
Artristras: Normalment no. Algun cop veure mestres que “passen de tot” més preocupats del mòbil que d’altra cosa.
Companyia de comediants La Baldufa: Una mare, contestant una trucada de telèfon i parlant molt fort, explicar: “Ara no puc parlar que sóc al teatre, al mig d’un espectacle!”. Però, enlloc de no contestar i tancar el telèfon, allargar la conversa amb l’altra persona amb tota mena de detalls per acabar dient: “Ja et trucaré més tard!”.
Cia de teatre Anna Roca: A l’espectacle ‘Contes al terrat’ hi ha una barana davant de l’escenari. En un bolo, en sortir la barana estava a baix de l’escenari. Vaig quedar blanca. El meu tècnic la va pujar i jo vaig continuar l’obra. De cop veig una mestra que la torna a baixar. Vaig parar l’obra demanat que la deixés i em va dir que li feia nosa per veure-hi… Lo de xerrar i mirar el mòbil passa molt sovint, la gent no pensa que els veiem.
Companyia La Trepa: Aquestes són les més grosses. Una mare maquillar-se fent-se llum amb el mòbil i un pare comprant per Amazon a través del mòbil també. O que abans de començar passis un avís on diu que està prohibit fer fotografies o enregistrar un vídeo i que només arrencar l’espectacle 8 o 10 pares comencin a fer-te fotos… (i amb flash!).
Cia. Pentina el Gat: Lo del mòbil i els mestres és un escàndol. La immensa majoria de professors vénen al teatre a veure l’espectacle. Ensenyen als seus alumnes amb el seu comportament com s’hi ha d’estar. Però ai!! amb l’excepció: hi ha sessions que veus una cara il·luminada durant tota la funció, pobre persona!! D’una banda penses que és molt maleducat/da amb nosaltres i que no fa bé la seva feina amb els seus alumnes, i després penses que no és més que una altra persona addicta… en fi, potser es pensa que no la veiem!?!?!
El que ma queda de teatre: En un bolo escolar, veure com la majoria dels professors desapareixien de la sala tot just començar i anaven al bar del teatre. Per sort, això només és l’anècdota d’un dia… o potser no.
Engruna Teatre: Mirar el telèfon mòbil. Dormir.
Farrés Brothers i cia: Que s’apaguin els llums i vegis a la platea fosca algunes cares il·luminades per una pantalla sí que és surrealista, sí. I molest!
Festuc Teatre: Un professor va estar amb la pantalla del mòbil tot l’espectacle (mestres i pares, penseu que nosaltres ho veiem tot fosc menys la vostra cara il·luminada amb la pantalla del mòbil ;)) A l’acabar hi havia col·loqui amb els nens… vaig respondre una pregunta directament a ell i se’n va adonar tota la sala menys ell.
L’Estaquirot teatre: Últimament, època de mòbils i tablets a dojo… quan estàs fent funció veus un munt de cares il·luminades i cada vegada més graven tot l’espectacle.
L’Estenedor Teatre: Mirar el mòbil és per desgràcia massa freqüent, jo en dic el barrufets per allò de les cares blaves pel llum de la pantalla. Però el pitjor és quan un pare respon la trucada, encara pitjor quan és ell qui la fa, i molt pitjor quan es posa a discutir a crits amb l’altre. Aturem l’escena, tothom el mira, ell no es dóna per al·ludit i quan veu el que passa es fa l’ofès i marxa del teatre amb la seva canalla tots plorant per no poder veure com acaba l’obra. Un clar exemple de manca d’educació i moltes més coses que callo. O el dia en què una mestra (actuàvem a la seva escola i havia arribat deu minuts tard a la sala d’actes), en sentir el timbre de sortir al pati va fer aixecar la seva classe i sortir de la sala en ple col·loqui sobre l’espectacle. L’hora del pati, o potser del cafè, és sagrada!!!
Samfaina de Colors: Un pare de dues bessones, que era moooolt alt, s’adormia i feia molt riure quan li anava caient el cap endavant. I les seves filles eren assegudes cada una al seu costat i eren dos autèntics belluguets plens d’energia. Vam imaginar que aquell pobre pare estava esgotat. Jajaja! Adults amb el mòbil i xerrant… això no fa gens de gràcia!
Tanaka Teatre: Ui! Mirar el mòbil sempre, xerrar també… i cridar més que els fills també!
Xip Xap Teatre: N’hi ha un llistat molt llarg, però el tema dels mòbils tant per part dels pares/mares com professors/es és greu, veure un cares il·luminades a platea no ens agrada gaire. I com anècdotes curioses, estar actuant i de sobte sentir un xiulet fortíssim i a una senyoreta cridant “Silencio, he dicho silencio”.
Zum-Zum Teatre: Hi ha molts professors i professores que fan el “gusiluz”. Estàs actuant i veus unes quantes cares il·luminades amb un to pàl·lid… són els profes amb el mòbil obert mirant i remenant per la xarxa passant absolutament del que passa a escena. Increïble, trist i ben cert!
Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.
*Foto d’arxiu de Cia de teatre Anna Roca