19 / 03 / 17

LES CIES RESPONEN! ‘Què feu quan veieu un nen massa petit o massa gran a sala?’

La d’avui és una pregunta de lectura imprescindible per a tot pare o mare que vulgui dur el seu infant al teatre. L’edat del públic pot ser clau en el gaudi d’un espectacle, per això gairebé totes les companyies recomanen l’obra a partir d’uns determinats anys. Avui els companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: Què feu quan veieu un nen massa petit o massa gran a sala?’

Artristras: Al circuit escolar, evidentment, no passa. En obert a tots públics són els pares els responsables. En tot cas fem l’espectacle amb tota normalitat.

Companyia de comediants La Baldufa: Pensem que tots hi sortim perdent. Les nenes i nens que tenen l’edat adequada no podran gaudir de l’espectacle com mereixen. En acabar, mirem també de transmetre aquesta opinió al responsable.

Cia de teatre Anna Roca: Penso que no s’han informat del que van a veure, i fa molta ràbia. Quan es va al cine abans han mirat de què va la pel·lícula i han valorat si els agradarà o no. En el teatre han de fer el mateix. És una feina que tenim les companyies i els programadors, que el públic sàpiga què va a veure i per qui està dirigit.

Companyia La Trepa: A nivell de teatre sempre posem una edat mínima recomanada. Si els pares entren amb un nen més petit, els advertim que és sota la seva responsabilitat i que si plora o s’agita els preguem que surtin de la sala. Per nens “massa grans” no ens ha passat mai res.

Cia. Pentina el Gat: No podem evitar-ho. Intentem centrar-nos en fer-ho el millor possible per tothom.

El que ma queda de teatre: Tenim una anècdota boníssima: en un bolo a Viladecans, ens vam trobar que el 100% del públic eren avis i àvies. Nosaltres estàvem al·lucinant i fins i tot vam valorar de suspendre’l. Vam explicar als avis que l’obra era per a nens, però ells van dir que no importava pas. Vam fer el bolo i s’ho van passar pipa. Allò va ser genial!

Engruna Teatre: No fem res especial. Ells viuran una experiència teatral com tota la resta. Potser no la gaudiran tant perquè no l’entendran o no els interessarà, però això també pot passar amb nens que tenen l’edat idònia per veure l’espectacle.

Fadunito: Nosaltres el que fem en sala és per tots públics. Quan hi ha un nen més petit de 2 anys penso que s’han d’informar més bé del que van a veure, ja que pot ser un trauma.

Farrés Brothers i cia: No hi podem fer res, a part de recomanar l’edat adequada. És una decisió dels pares.

Festuc Teatre: No fem res… la majoria dels casos els pares es donen per al·ludits i surten de la sala.

La Bleda: No saps mai com reaccionaran. És una capsa de bombons, com la vida mateixa.

L’Estaquirot teatre: En començar l’espectacle demanen als pares que si hi ha nens molt petits que no poden seguir la història i poden arribar a molestar a la resta de públic, tinguin a bé de sortir una estoneta de la sala per tal de no destorbar el bon funcionament de l’espectacle. No hi ha persones massa grans per gaudir d’un espectacle.

L’Estenedor Teatre: Que patirem, el nen o nena perquè no entendrà o no li interessarà el que l’hi explicaré, i jo perquè estaré massa pendent de fer-li arribar el que vull dir. Vaja, que tots dos estarem incòmodes, que és la pitjor manera per gaudir d’un espectacle. Recomano en el cas d’un públic massa petit que si es cansen abandonin la sala sense ànim de derrota i sobretot sense molestar. Opino que actualment hi ha una fal·lera per part d’algunes famílies per portar la seva canalla de ben petits a veure teatre, i a cops és més una tortura que un plaer, i que després aquest públic deixa de venir a veure espectacles al tombar els sis o set anys, quan seria el moment de gaudir-ne més.

Samfaina de Colors: Cap problema. Per a nosaltres no hi ha un nen massa petit, ni massa gran. Als nostres espectacles hi és tothom molt ben rebut. Creiem que enganxem a totes les edats. Som uns afortunats!

Tanaka Teatre: Creiem que això depèn de cada nen. Hi ha infants que són massa petits per veure segons què, però potser tenen uns pares que els acompanyen i els introdueixen a les arts escèniques de manera fàcil. També hi ha nens massa belluguets… el meu no m’atreveixo encara a portar-lo perquè és capaç de sortir corrent a l’escenari. El perill és que si són massa grans poden arribar a avorrir el teatre; creiem que aleshores se’ls ha de començar a portar a veure obres per adults que ells puguin entendre i els pugui agradar.

Zum-Zum Teatre: Des de la nostra posició poca cosa podem fer. Són sobre tots els mateixos pares i mares que han de triar els espectacles adients, ni tant sols les sales poder fer-hi gran cosa, moltes vegades hi ha recomanacions clares a les programacions i els usuaris no les respecten.

 

Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.

*Foto d’arxiu de Teatre Nu

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This