Mentre no ho poden fer sols, els nens i nenes van al teatre de la mà dels seus pares (o avis, germans, etc.) o bé com una activitat de l’escola. Pels artistes això és significatiu ja que les reaccions dels infants acompanyats per la família o amb els companys de classe són diferents i, per tant, les funcions prenen un tipus de recepció o altra. Descobrim com ho viuen les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) avesades a tots dos tipus de públic preguntant-los: ‘Què us agrada més: fer un bolo familiar o un escolar?’

Artristras: Són iguals, encara que amb l’escolar els nens t’abracen més, hi ha una relació més directa.

El que ma queda de teatre: L’energia del públic és molt diferent. La dimensió d’una funció en teatre familiar és més de doble lectura (cuidem molt la interpretació pels adults de les nostres obres) i la del públic escolar és pura energia i un repte per aconseguir l’atenció de tota la canalla.

Companyia de Comediants La Baldufa: Són diferents, depèn de la resposta del públic. El que ens agrada és que el públic sigui respectuós amb el nostre treball, ja sigui escolar o familiar.

La Bleda: A mi m’agrada fer els dos tipus de bolo perquè sempre s’aprèn alguna cosa.

L’Estaquirot teatre: Ens és igual, cada un té el seu encant. En els escolars ja saps molt bé l’edat que et portaran i tu ja has pensat l’espectacle per aquesta edat. En els familiars de vegades vénen nens massa petits i això és un problema… però ens agrada que els nens de l’edat adient puguin veure l’espectacle conjuntament amb els seus pares.

Marduix: Cada un té la seva gràcia. El familiar, com el seu nom indica, té la gràcia que és una opció i és una manera de compartir una bona estona.

Produccions Essencials: Els dos. El familiar perquè hi ha més mescla de públics i les reaccions són diferents. És més ric. I els escolars perquè els nens estan més entregats i expectants.

Tanaka Teatre: Amb això estem dividides. L’Elsa sempre diu que li encanten els bolos escolars, i l’Ariadna prefereix els familiars. El que està clar és que ens agrada un públic actiu, respectuós això sí, però que s’impliqui i participi.

La companyia del príncep Totilau: Tot dos són bonics…

Xip Xap Teatre: Això depèn molt de cada persona. No podem dir què és el que agrada més a Xip Xap, ja que a alguns agrada més fer escolar i a altres agrada més fer familiar.

Festuc Teatre: A mi un escolar, perquè els alumnes estan molt més entregats i les emocions les deixen rutllar més que amb els pares. Tot i que amb els pares, també hi ha un plus amb el missatge cap a l’adult.

Teatre Nu: Cada funció té les seves coses bones. El que ens agrada és fer bolos. Com més millor!

Farrés Brothers i cia: Tots dos ens agraden, hi ha espectacles més escolars i d’altres més familiars. En el nostre cas, però, la majoria dels nostres espectacles funcionen molt bé quan a la platea hi ha una barreja de públic infantil i públic adult.

KaTRaSKa cia: Els escolars m’encanten. Els familiars també. Un bon bolo és un plaer. És més fàcil omplir el teatre amb un escolar, que hi estan obligats… que un familiar. Amb un teatre ple és menys difícil que vagi bé una obra.

El Cau de L’Unicorn: Ambdós! El més bonic es viure’n l’alternança! La resposta dels infants sempre és la mateixa, però l’ambient és totalment diferent.

 

Què t’agradaria preguntar a les companyies de teatre familiar? Ara tens l’oportunitat de fer-ho escrivint a info@escenafamiliar.cat. No et tallis!

*Foto d’arxiu de Teatre Nu