6 / 03 / 17

LES CIES RESPONEN! ‘Què opineu de la crítica familiar?’

La crítica viu, des dels darrers temps, una segona vida. Després que s’hagi retallat considerablement en la premsa escrita per falta d’espai (i d’interès), ha renascut en el format digital amb l’allau de webs i blogs, tant de professionals com d’aficionats a les arts escèniques. Ara bé, hi ha el mateix volum de crítica per adults que familiar? És similar el to utilitzat? Es poden equiparar pel que fa a la consideració? Les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: Què opineu de la crítica familiar?’

Artristras: Crec que no n’hi ha gaire i no crec que sigui més benèvola. Pel que fa al teatre de carrer, no existeix! Als diaris amb prou feina fan difusió.

Companyia de comediants La Baldufa: No tenim massa opinió al respecte, tampoc no tenim gaire crítiques dels nostres espectacles. Però hem constatat que en el teatre familiar es pot castigar els espectacles de  teatre que arrisquen, argumentant que no són adequats per a infants.

Cia de teatre Anna Roca: Tot just ara començo a llegir crítiques de teatre familiar, no ens fan gaire cas.

Companyia La Trepa: Benvinguda sigui. Si n’hi ha més, perfecte. I, si no, seguir encoratjant els periodistes que a dia d’avui no han deixat de fer-la.

Cia. Pentina el Gat: És el mateix de sempre. Som poc mediàtics, se’n parla menys.

El que ma queda de teatre: Que hi hagi crítica familiar ja és un bon símptoma. Creiem que hi ha grans professionals i gent molt bregada, i sovint ens llegim les crítiques que ens fan (no massa, però alguna en tenim). Està molt bé, anirà creixent, segur, i crea aquest mercat entorn del sector que l’equipara als altres.

Engruna Teatre: És més clara i directe. M’ha agradat o no m’ha agradat. Al cap a la fi això és el que compta.

Fadunito: Doncs no puc opinar perquè no he vist crítiques de públic familiar.

Farrés Brothers i cia: D’uns anys ençà hi ha molta més crítica de teatre per a infants, i això és molt important, per fer que tots plegats ens posem les piles. Tot i que sovint encara trobem crítiques molt condescendents amb el teatre familiar, també trobem crítics que no es tallen un pèl en expressar la seva opinió. Ho valorem molt positivament.

Festuc Teatre: Crec que n’hi hauria d’haver més.

La Bleda: Senzillament, el teatre familiar encara no està tan considerat com el d’adults i no sé per què, perquè la feinada és la mateixa.

L’Estaquirot teatre: Creiem que és inexistent. Únicament hi ha critica de les coses que estan en temporada a Barcelona,  i és un percentatge molt minso de tot el treball que s’està fent a tot el país.

L’Estenedor Teatre: Com tot el que fa referència al món de la canalla, també els espectacles que s’adrecen a aquest públic estan menystinguts, quan no ignorats del tot, pels grans mitjans de comunicació; excepte les grans produccions i, sobretot, quan hi intervenen personatges del món mediàtic. Sortosament aquest panorama de mica en mica està canviant i l’aparició de plataformes de crítica i opinió cultural a les xarxes socials va opinant i valorant la feina que fem les companyies professionals d’espectacles familiars. Aquestes opinions no han de servir sinó per a millorar el nostre nivell d’autoexigència i professionalització.

Samfaina de Colors: N’hi ha menys, perquè estem menys valorats tots els que fem espectacles per al públic familiar. És una guerra gairebé perduda. He llegit crítiques gens benèvoles, com ha de ser! Nosaltres, per la nostra part, continuem treballant amb la màxima exigència i passió. No sabem, ni volem, fer-ho d’una altra manera. 

Tanaka Teatre: La veritat és que n’hi ha poca, i costa que vinguin a veure els espectacles; però no considerem que sigui més benèvola que la dels adults.

Zum-Zum Teatre: És més benèvola, n’hi ha menys, està menys considerada… com els espectacles.

 

Pregunta el que vulguis a les companyies de la TTP escrivint a info@escenafamiliar.cat.

*Foto d’arxiu de Samfaina de Colors

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This