És llei de vida. Ho vulguem o no, canviem. I també ho fan els espectacles, però, fins a quin punt? Arriba a estar mai “acabada” una producció? El bagatge dins i fora de l’escenari, la reacció del públic, etc. influencien la naturalesa de les creacions? Les companyies de l’Associació Professional d’Espectacles per a Tots els Públics (TTP) responen: ‘Com ha arribat a evolucionar amb el temps un espectacle vostre?’

Artristras: Cap a la perfecció mai aconseguida…

El que ma queda de teatre: A base de bolos, creix amb nosaltres. És curiós comprovar com un espectacle té les mateixes etapes que la vida: neix com un nadó (on tot està per aprendre i on tot és fràgil), aprèn i agafa personalitat a la infantesa i la joventut; tot seguit es fa adult i ja tens preses les mides del muntatge/desmuntatge, els tempos de l’obra, les transicions i la construcció dels personatges… i amb el temps es comença a fer vell i tens la sensació que s’esgota i que inevitablement acaba morint.

Companyia de Comediants La Baldufa: Només milloren alguns matisos, ja que els nostres espectacles quan els estrenem estan força acabats. Sí que és veritat que els espectacles milloren perquè estan més rodats.

La Bleda: Moltíssim. Més ritme, més acurat amb els gags, més confiança a l’hora d’interpretar, l’escenografia i vestuari amb més pàtina, salten frases i es canvien per d’altres més efectives o simplement s’obvien perquè no eren necessàries.

L’Estaquirot teatre: Evolucionen des del primer moment de la creació fins a l’estrena. A vegades fins i tot el tema va canviant, una idea que era secundària passa a ser principal, o a l’inversa. Triguem molt de temps per fer un espectacle. També fem assajos amb públic. Un cop estrenats ja no els retoquem, el temps ens dóna tranquil·litat i seguretat a l’hora de fer-los, anem més relaxats.

Produccions Essencials: El nostre últim espectacle ‘El porc ferotge’ ha evolucionat tant que s’ha convertit en un altre espectacle. Tot i que part de la història es manté, hem canviat la manera d’explicar-la i, fins i tot, el títol.

Tanaka Teatre: A mesura que fem l’espectacle veiem què funciona i què no. També sorgeixen gags o n’apretem d’altres. La relació entre els personatges va creixent fins a punts molt curiosos.

La companyia del príncep Totilau: Moltíssim! Mai donem un espectacle per finalitzat. Sempre l’anem modificant, intentant millorar-lo.

Xip Xap Teatre: Cada espectacle és un món. Alguns, un cop estrenats, evolucionen poc (agafen la frescor d’un espectacle que roda i res més), mentre que d’altres poden arribar a canviar moltíssim. Per exemple, tenim un espectacle que es va crear per representar a les aules de les escoles i ha acabat representant-se a teatres amb 500 persones i a places enormes.

Zum-Zum Teatre: Alguns dels espectacles s’han quedat bastant igual que al principi, però d’altres han arribat a canviar totalment el repartiment, el número d’actors, el text, les cançons, l’escenografia i la tècnica.

Festuc Teatre: Sempre estant en evolució constant, ja que el públic sempre és diferent i ens agrada que les idees, les músiques o els diàlegs evolucionin segons la resposta de la gent.

Teatre Nu: Evoluciona amb el lògic rodatge davant del públic. Durant les primeres funcions mirem d’ajustar allò que creiem que es pot millorar. Una vegada ha passat un temps prudencial de rodatge (entre 5 i 10 bolos) mirem de no fer-hi canvis, més enllà dels que es produeixen de forma natural. A vegades cal revisar coses ja que amb el pas del temps hi ha conceptes que s’obliden. Tot i això, la gran sort del teatre és que mai hi ha dues funcions iguals.

Farrés Brothers i cia: Normalment quan fa anys que fas un espectacle adquireixes una tècnica que et permet representar-lo amb el mínim esforç, però sempre hi ha un públic nou amb ganes de sentir i veure una història per primera vegada, i això és el que fa que un espectacle sempre estigui viu.

El Cau de L’Unicorn: És una evolució constant. La manipulació dels personatges i objectes va guanyant precisió i vida pròpia amb el pas del temps… Sempre anem implementant petits detalls (som molt perfeccionistes i cerquem l’excel·lència). Es un procés creatiu que no s’atura!

 

Què t’agradaria preguntar a les companyies de la TTP? Escriu-nos a info@escenafamiliar.cat i t’ho respondran.

*Foto d’arxiu d’Artristras