“La companyia supleix les imatges amb una narració àgil que, iniciada amb el pròleg d’un pianista blanc immaculat davant també d’un piano blanc —que sembla que només visualitza el Gat amb Botes gràcies als poders que li ha atorgat la llegenda ancestral— acaba passant el relleu al protagonista del conte, que és qui té bona part del text al seu càrrec i que resol, amb una dicció molt neta i entenedora i un suggerent i constant moviment coreogràfic, propi d’un gat entremaliat, l’actriu Alícia Olivé. “

Autor: Andreu Sotorra

Data: 20/04/15

Llegeix la crítica completa a:

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest