Curtcirckit – Festival de circ de Montgat

En quin moment vaig creure que tenia l’obligació d’estimar-te i que tu tenies l’obligació de ser el pare que els contes expliquen? Potser ningú ens entendrà mai, però mentrestant, a mi m’agrada mirar-te tan sols des de la meva pupil·la de la filla que tampoc surt als contes. Segurament vam caure junts dins la bogeria per intentar sacrificadament ser qui no hem volgut ser mai. I ara em pregunto per què el nom del pare sempre va davant, i si té cap sentit que quan em presento al món tu sempre hi hagis d’aparèixer. Deu ser que, en el meu cos, sempre hi ets.

Dos personatges que busquen però no saben exactament què estan buscant. Es pot trobar el que no saps que has perdut?
Primer espectacle en procès de creació de la cia. Nom Provisional.

“Vine, que anirem enrere…si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere, als dies de la nostra infantesa…quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt…quan no tocàvem de peus a terra…”
Un viatge en el temps a través dels records d’aquelles tardes de jocs i bones estones, a vegades rient, a vegades suant, però sempre gaudint, plens d’emocions genuïnes i de complicitat, buscant l’equilibri fràgil entre dues persones…