Screen Man, El teatre de l’home dibuixat
“‘Screen man’, l’home pantalla, és un suggerent espectacle que combina amb força encert teatre, objectes i arts visuals. Un espectacle especialment recomanable entre 5 i 8 anys, que es veu amb interès a qualsevol edat. Té una duració curta a l’entorn dels 40 minuts.”
Autor: Ferran Baile
Data: 02/02/18
Llegeix la crítica completa a:
“El valencià Tian Gombau […] es transforma en l”’home pantalla” interactuant amb un audiovisual que estimula els sentits explorant les possibilitats tecnològiques i la sincronia d’imatge, so i teatre gestual. […] Fil argumental a banda, a ‘Screen Man’ destaca el treball virtual i físic de l’actor titellaire que, vestit de blanc i amagant dins la roba diferents objectes, treu el màxim profit de la projecció de les imatges i la màgia que es produeix en convertir-les reals.”
Autora: Núria Cañamares
Data: 03/05/16
Llegeix la crítica completa a:
“Malgrat que el registre de l’espectacle es centri en un llenguatge de refinada tecnologia, en realitat l’obra treballa amb els mateixos mecanismes del seu anterior espectacle, Pedres, destinats a provocar la imaginació dels espectadors i a forçar-los a veure com la realitat del món és la que ens inventem amb la imaginació, i que alhora sustentem amb la voluntat i l’encarrilament de les emocions.”
Autor: Toni Rumbau
Data: 01/05/16
Llegeix la crítica completa a: Putxinel·li
“A cavall entre l’espectacle tradicional de titelles i la il·lustració interactiva digital, Screen Man explora les possibilitats de convivència dels dos llenguatges davant un públic avesat a tota mena de llicències poètiques a favor d’una bona història. El petit titella passa amb facilitat de la pantalla a l’escenari i viceversa i les possibilitats del món virtual multipliquen l’efecte de la projecció de les fantasies del protagonista. L’animació digital, així, esdevé no només el marc “escenogràfic” de la història, sinó part indissociable d’aquesta.”
Autora: Iolanda G. Madariaga
Data: 18/04/16
Llegeix la crítica completa a:
“Ha estudiat molt bé l’harmonització de les imatges per fer que plogui i deixi de ploure segons si té el paraigua posat, o no. Torna a utilitzar puntualment la manipulació d’objectes per fer transcendir l’home de la pantalla i que guanyi la tercera dimensió i es faci palpable. Acabarà sent un màgic trapezista, que fa enriolar de nou el públic amb una situació tant enginyosa com ingènua, tendra. Potser no arriba a la minuciositat d’aquella peça anterior, però sí que captiva poderosament. I, tot i que el guió audiovisual no el podrà fer créixer en gaires accions de manipulació, és previsible que segueixi creixent i incorporant gestos i detalls que la facin més pròxima.”
Autor: Jordi Bordes
Data: 13/04/16
Llegeix la crítica completa a:
